1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió anterior.

2. Aportacions dels membres

2.1. La Direcció de Platges de l’Aj. de Barcelona presenta el projecte de seguiment ambiental de la línia de costa i de l’evolució de la superfície de les platges.

• Obté dades de la línia de costa mitjançant GPS (abans ho feia mitjançant càmeres del CSIC, què ocasionaven errors amb ombres). Després es fa un tractament de les dades i s’integren informes de seguiment mediambiental per obtenir diversos indicadors.
• Aquest sistema té múltiples usos, principalment per a la presa de decisions en l’operativa de platges i la seva estratègia (s’avalua el comportament de les platges, identifica zones vulnerables i, així, es poden dimensionar les afectacions de temporals, les aportacions de sorra i els serveis...).

Es fan les següents consideracions:

• L’UPC pregunta amb quin criteri es determinen els 25 m d’ample de platja com a límit per al perill ambiental.
  • La Direcció de Platges respon que és un criteri que fa temps que es fa servir a Barcelona.
  • L’ICM/CSIC afirma que el criteri és subjectiu i que es va establir per garantir el correcte desenvolupament de l’activitat i l’afluència, si més no en les platges de Barcelona.
  • La Direcció de Platges afegeix que les activitats (guinguetes, pistes de voleibol...) que s’instal·len sobre la sorra han de mantenir aquesta distància mínima respecte a la línia de berma.
  • La DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral veu raonable els 25 m, atesa la llei de costes (6 m), l’espai de les guinguetes, etc.
  • L’AMB confirma que també fa servir el criteri dels 25 m, atesos diversos estudis, però coincideix que és subjectiu.
• La DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral demana si es prenen mesures d’alçada de la berma (Z), per determinar la volumetria de la sorra.
  • La Direcció de Platges afirma que no es fan càlculs volumètrics regularment, però que sí que fa un control amb fotografies per avaluar la pendent. També fa estudis volumètrics en casos particulars, com s’ha fet recentment a la platja de la Nova Icària. Les platges molt encaixades i delimitades, com ho són les de Barcelona, faciliten la tasca de delimitar el fons de platja, que ajuda a determinar la superfície i volumetria de la platja.
• L’AMB demana informació sobre la presa de dades en GPS.
  • La Direcció de Platges respon que es ressegueix la línia de berma de totes les platges manualment (captació contínua de punts GPS). Les mesures es fan al voltant del dia 15 de cada mes, però variant per mantenir condicions homogènies de pressió i evitar dies de pluja.
• La DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral pregunta per la capacitat de càrrega de 4 m2/usuari en les platges.
  • La Direcció de Platges afirma que aquesta qüestió de comoditat solament se supera en moments puntuals del mes d’agost.
• L’UPC proposa treballar en l’homogeneïtzació dels conceptes per facilitar la tasca de la CT, com ara el perill ambiental, que no ve definit per la presència d’activitats sobre la sorra com s’ha esmentat anteriorment.
  • La CT hi està d’acord i, de fet, s’afegeixen la delimitació de les platges i la línia de costa (per a gestió, per a estudis geomorfològics...) com a altres elements a concretar.
• L’Institut de Ciències del Mar (CSIC) explica que ha fet campanyes topogràfiques que avaluen els canvis en la línia de costa i al conjunt de la platja emergida, per obtenir el balanç sedimentari, i que en casos com el de Barcelona no hi ha canvis bruscos entre períodes. D’altra banda, proposa obtenir informació també de la part submergida per a un millor coneixement del balanç sedimentari.
  • La Direcció de Platges explica que si bé el seguiment de línia de costa presentat es fa amb recursos senzills, també s’han fet campanyes topobatimètriques on s’avalua la volumetria, i confirma que els resultats proporcionen confiança.

2.2. L’AMB presenta els treballs realitzats per impulsar un pla d’estabilització de platges: estudis de pressió d’ús de les platges de l’AMB, impacte de la regressió i canvis en l’amplada de les platges.

Fa actuacions en tres àmbits: actuacions de gestió, conscienciació ciutadana i coordinació amb altres administracions.

2.3. L’Aj. de Salou presenta un catàleg d’accions destinades a la conservació del litoral de seu municipi:

• Es va encarregar un estudi de dinàmica litoral a l’UPC i els resultats són similars als de l’AMB, amb la peculiaritat que les platges de Salou estan resguardades de les llevantades pel Cap de Salou; l’afectació és major amb els temporals de migjorn (del sud), que estan creixent en intensitat i freqüència.
• La regressió de la platja és mínima a llevant, mentre que a ponent hi ha un creixement sostingut en els darrers períodes. Des de la platja en creixement es fan moviments de sorra a les dues platges amb major regressió. També hi ha una contribució de sediments del riu Francolí però és insignificant.
• Fa un monitoratge de la línia de costa a inici i final de temporada.
• Acaba d’encarregar uns estudis batimètrics per conèixer l’estat dels sediments, especialment en la zona de la Platja Llarga, on s’està acumulant una barra.
• Les actuacions són amb mires a la naturalització i se centren en la millora dels sorrals i la recuperació de dunes. Hi ha una pressió de 180 000 habitants a l’estiu i la densitat màxima és de 8-9 m2/usuari, amb puntes de 4 m2/usuari. També fa moviments de sorra per afavorir la sortida dels fluvials.

Es fan les següents consideracions:

• L’AMB pregunta si el transport de sorra es fa en conveni amb altres administracions.
  • L’Aj. de Salou respon que es fa amb recursos propis, ja que hi ha poblacions amb major afectació a la demarcació que necessiten més recursos. D’altra banda, en casos de temporals greus es fa la petició al MITECO, qui actua si es considera un problema mediambiental (afectació sobre duna natural, etc.). En aquestes situacions s’analitza la granulometria de les sorres a aportar per no contaminar les platges de destí, ja que en anys anteriors el MITECO havia abocat sorra de pedrera que havia causat danys a les platges.
• Respecte els estudis batimètrics que cita l’Aj. de Salou, la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural informa que aviat estaran disponibles les dades del projecte d’hàbitats marins que ha dut a terme, el qual inclou una batimetria i un model d’elevacions de la franja litoral de tot Catalunya, i que les podrà aprofitar.

3. Planificació de treballs

L’ICGC proposa el següent pla de treball:

• Durant el 1r semestre:
  • Fer un inventari de les dades i els estudis de tots els organismes, mitjançant un formulari o taula.
  • Definir casos d’ús i prioritzar conjunts de dades, mitjançant una sessió el 26 d’abril i una altra el 28 de juny, on cada organisme farà una presentació de màxim 10’ (dels seus casos d’ús). Aquestes sessions tindrien una durada de 2 hores o més per donar temps a la participació.
• Durant el 2n semestre, normalitzar les dades segons les prioritats establertes, mitjançant una sessió el 27 de setembre i una altra el 29 de novembre.

La CT aprova aquest pla de treball.

4. Torn obert de paraules

• L’AMB assegura que el MITECO també ha fet estudis que poden ser rellevants per a la tasca de la CT i que, de fet, està a punt de treure un projecte d’estabilització de platges de diversos municipis (Montgat, Barcelona...).
  • L’ICGC hi contactarà per, si més no, intentar incloure la informació que pugui proporcionar (el MITECO).
  • L’UPC afegeix que el MITECO també disposa de dades sobre els bancs de sorra a la plataforma continental, i que seria molt interessant disposar d’aquesta informació.
  • L’Aj. de Barcelona (Oficina del Litoral) informa que el MITECO ja participa en el PGIL (Pla de Gestió Integrada del Litoral de Barcelona) i que podria compartir la informació que facilités en aquell marc, però es considera més adient el contacte directe de l’ICGC.
• L’AMB pregunta sobre l’ús d’ortofotos d’alta resolució (per a qüestions del litoral).
  • L’ICGC respon que ara la CT està en fase d’exposar totes les dades, activitats i necessitats, però que és evident la utilitat d’aquest conjunt. De fet, el projecte SIDL ja preveu l’elaboració de 2 ortofotos del litoral cada any, d’uns 10 cm de resolució, més enllà d’altres productes similars o relacionats que es puguin obtenir (lidar, ortofotos AMB, etc.).
• La DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic informa que el 7 de març es farà una presentació dels treballs per a l’adaptació als impactes del canvi climàtic dels 44 ports adscrits a la Generalitat de Catalunya i de 32 passejos marítims, duts a terme per l’UPC, i que és molt recomanable per als membres de la CT.
  • L’ICGC indica que participa en aquesta jornada amb una presentació sobre l’adaptació de les platges al canvi climàtic amb el suport del SIDL.
  • L’UPC afegeix que intentarà retransmetre la jornada en directe i demana que se’n faci difusió. En aquesta línia, l’ICGC enviarà la informació al respecte als membres de la CT.