1. Antecedents

L’ICGC presenta la C4 (Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya) per saber on s’emmarca la CT5 i resumeix els antecedents d’aquesta Comissió Tècnica (reunió inicial convocada pel Departament de Territori per proposar-ne la creació i aprovació de la mateixa per part de la C4).

2. Constitució de la CT5: Litoral

L’ICGC cita els objectius, funcions i composició preliminar de la CT5 (ja aprovats per la C4):

• Objectius: Posar en comú i coordinar totes les iniciatives amb projecció territorial que es duen a terme sobre el litoral català.
• Funcions:
  • Coordinar i donar suport als estudis i activitats desenvolupades sobre el litoral català.
  • Identificar i inventariar dades i estudis relatius al litoral català.
  • Posar en comú projectes, estudis i coneixements per identificar solapaments, punts de millora i aprofitament de sinergies.
  • Identificar casos d’ús i proposar actuacions que donin resposta a les necessitats i mancances detectades.
  • Proposar normes de caràcter general sobre els conjunts de geoinformació que afectin al litoral, pel que fa a la qualitat de les dades, a l’arxiu, a la disponibilitat, a la utilització, a la difusió i a l’accés a la informació.
  • Analitzar l'impacte, sobre els conjunts de geoinformació del litoral, de la normativa legal aprovada per les diferents administracions i proposar recomanacions.
• Composició:
  • Generalitat:
    • DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral
    • DG d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (DGOTUA)
    • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
    • Ports de la GeneralitatAgència Catalana de l’Aigua (ACA)
    • DG de Política Marítima i Pesca Sostenible
    • DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural
    • Oficina del Canvi Climàtic
    • DG de Protecció Civil
  • Administració de l’Estat:
    • Autoritat Portuària de Barcelona
  • Administració Local:
    • Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
    • Aj. de Barcelona
    • Aj. de Tarragona
    • Aj. de Deltebre
    • Aj. de Salou
    • Aj. d’Altafulla
    • Aj. de Torroella de Montgrí i l’Estartit
  • Universitat i recerca:
    • Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners - Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM/UPC)
    • Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (icatmar)
    • CSIC. Institut de Ciències del Mar (ICM)
    • CSIC. Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)

L’ICGC aclareix que l’Administració Local està representada inicialment per l’AMB perquè engloba diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, i per alguns dels Ajuntaments més rellevants en la temàtica a tractar en la CT5, però és possible la inclusió de nous actors en el futur. D’altra banda, tota l’Administració Local té representació en la C4.

S’acorda per unanimitat constituir la CT5: Litoral amb els objectius, funcions i composició esmentats.

3. Aportacions dels membres

La DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral exposa els següents aspectes a tractar en la CT5:

• Projecte SIDL (Servei d’Informació de la Dinàmica Litoral).
  • L’ICGC explica que és un projecte que es du a terme des del mateix ICGC, mitjançant l’aglutinació de projectes i la coordinació amb altres actors, i amb la participació de diversos organismes.
• Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL): està prevista la seva redacció, ja s’han fet alguns treballs i es disposa de dades i coneixement, però encara hi ha dèficit de geoinformació i també cal la millora alguna de l’existent.
  • L’ICGC compartirà, a l’espai col·laboratiu de la CT5, el document facilitat per la DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral amb tota la informació.

L’ICGC comenta que la geoinformació del litoral està força diversificada (un dels motius per crear la CT5) i explica el Hub de la dinàmica litoral en què està treballant junt amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic:

• És un paraigua dels diferents projectes relacionats amb el litoral en què participa, amb 3 grans eixos d’acció: coneixement de la morfologia costanera, pla de gestió de sediments, i vulnerabilitat i perillositat.
• Inicialment es planteja l’estudi a nivell regional però no es descarten locals i de més detall.

Arran d’aquesta exposició es fan els següents comentaris:

• La informació sobre aportació antròpica de sorres és difícil de trobar i hi ha poca en digital; cal fer-ne la cerca, el seguiment i el recull, bàsicament d’Ajuntaments i del Ministeri. Actualment l’Administració General de l’Estat no participa activament al respecte.
• La DG de Protecció Civil i l’ICGC col·laboren en la identificació d’elements vulnerables i perillositat. De fet, com a exemple, hi ha un Grup de treball d’equipaments en el marc de la C4 que contempla aquesta visió.
• S’intenta disposar d’una línia de costa amb prou resolució per dècades. Complementàriament, l’ICGC treballa per obtenir una línia de costa mensual, encara que de menor resolució, en el marc de l’estratègia NewSpace.
• L’ICGC comenta que l’estudi de la granulometria de la sorra de les platges (anàlisi químic, etc.) hauria de proporcionar informació sobre el seu grau i tipus de contaminació (per antigues indústries...). L’AMB proposa consulta el Consorci del Besós a més informació.
• L’Aj. de Barcelona proposa contemplar les divisions administratives, no només les municipals sinó també de concessions, usos, etc. La DG de Polítiques de Muntanya i del Litoral comenta que disposa d’aquesta informació. Tot plegat hauria d’integrar-se en la base de dades i coneixement de la CT5 per al seu reaprofitament en els diferents projectes que es puguin dur a terme en el litoral.
• L’ICGC cita alguns dels nous visors que ha implementat com a resultat final de les dades que recull i processa, per a la seva explotació: probabilitat d’inundació, dinàmica litoral, subsidències.
  • L’Aj. de Barcelona proposa acolorir la part marítima amb diferents tonalitats de blau, com es pot veure en el visor del Servei Meteorològic de Catalunya. L’ICGC intentarà implementar-ho.

Altres assistents expressen la voluntat de fer aportacions des de les seves organitzacions, com ara l’AMB, Ports de la Generalitat (estudis relacionats amb el desenvolupament del Pla de ports), la DG de Política Marítima i Pesca Sostenible (xarxa de radars i altres projectes) i l’ICM.

4. Proposta de pla de treball

L’ICGC proposa el següent pla de treball:

• Realitzar la propera sessió el 28 de febrer, on es presentaria un document que integraria la informació facilitada prèviament pels organismes participants.
• Crear grups de treball específics per cobrir les accions que es derivin del document anterior.

La Comissió aprova el pla de treball proposat.

5. Torn obert de paraules

• L’ICGC informa que compartirà, a l’espai col·laboratiu, la presentació mostrada, i que enviarà les invitacions necessàries per tal que els membres puguin accedir-hi.
• La DG de Política Marítima i Pesca Sostenible planteja com a aspecte a resoldre la distància a abastar, especialment mar endins; a priori podria variar en funció de la capa però igualment caldria recollir-ho. El mateix aplicaria a la delimitació de les platges, variable segons criteris geomorfològics, administratius, etc.