1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior (#37)

La Comissió aprova sense comentaris l'acta de la sessió anterior.

2. Prèvia

• Gràcies a la participació i l’esforç de tot el GT s’ha pogut elaborar la nova proposta de PCC. Addicionalment, 15 entitats han fet aportacions a la darrera versió. D’aquestes aportacions, unes s’han incorporat directament, altres s’han tractat en reunions específiques, i la resta són les que es presenten en la aquesta sessió per a debatre’n la conveniència d’incloure-les.

• L’ICGC ha penjat el document resultant de la revisió del PCC en l’espai de col·laboració, en format Word per a una millor reutilització. El GT l’hauria de revisar en el termini d’una setmana.

3. Aspectes a debatre

• Llocs protegits – Inventari del Patrimoni Etnològic dins del Patrimoni Cultural:
  

  • Es consultarà el Departament de Cultura per prendre una decisió al respecte.

• Adreces – Adreces (xarxa de carrers es manté sense canvis):
  

  • Es confirma que els ajuntaments (no pas els “ens locals” en general) són les entitats competents i, per tant, les responsables, encara que les diputacions, l’AMB, l’ICGC i altres entitats hi donin suport.

• Unitats estadístiques – Unitats poblacionals:
  

  • La Diputació de Barcelona manifesta que és necessari incloure aquet conjunt d’informació dins del PCC.

  • L’IDESCAT manifesta que les va definir l’INE però es tracta d’informació alfanumèrica, no n’existeix la geometria ni s’han establert criteris per fer les delimitacions. Obtenir-la pot ser complex, principalment perquè la seva delimitació és força variable i depèn dels ajuntaments.

  • D’altra banda, hi ha entitats interessades i força demanda en general d’aquesta geoinformació.

  • El CTTI comenta que disposa de geoinformació d’aquest tipus de l’àrea metropolitana, desactualitzada i sense valor normatiu, que potser es pot aprofitar.

  • L’ICGC està treballant en àrees de poblament (construïdes) que responen a les demandes fetes per diversos usuaris (CTTI, ACA, DARP, etc.).

  • Es considera prematur incorporar aquesta geoinformació al PCC perquè hi ha moltes incògnites a dia d’avui. D’altra banda, atesa la necessitat existent, el tema es tractarà en les properes sessions de la CT1. Encara que la competència al respecte sigui municipal, es proposa que l’IDESCAT sigui el responsable de la geoinformació en qüestió.

• Usos del sòl – Masies:
  

  • En tractar-se d’informació lligada als POUMs, com d’altra inclosa en el catàleg de béns protegits (dels POUMs), i atès el nivell de detall establert per al nou PCC, no es considera adient diferenciar les masies en un conjunt de geoinformació específic.

  • Es debat el conjunt PCC en què hauria de ser aquesta geoinformació, com ara l’existent de planejament urbanístic o un de nou (catàleg de béns protegits). L’ICGC ho revisarà tenint en compte INSPIRE i l’existència de patrimoni natural (com ara arbres monumentals) com a béns protegits. En paral·lel, el DTES i l’AMB consultaran internament la conveniència d’incloure aquesta geoinformació en el conjunt de planejament urbanístic.

• Serveis d’utilitat pública – Xarxa de benzineres i punts de recàrrega elèctrica:
  

  • Es considera oportú afegir-la, dins d’un mateix conjunt de geoinformació. A més, és informació que ja proporciona l’ICAEN i que està publicada en el portal de dades obertes.

• Riscos – “Risc” vs “Perill”:
  

  • Hi ha geoinformació que inclou “risc” en el seu nom però que no té en compte la vulnerabilitat i, si bé hi ha una certa controvèrsia històrica en la terminologia, el més acceptat actualment és que el “risc” té en compte la vulnerabilitat i el “perill” no.

  • Pot ser complex modificar el nom d’aquesta geoinformació existent, ja que hi ha normativa relacionada on s’utilitza “risc” sense considerar la vulnerabilitat. El DARP consultarà internament les possibilitats i implicacions de reanomenar la geoinformació en qüestió.

  • Una solució (parcial) seria indicar aquest fet en la descripció dels conjunts PCC corresponents.

  • Al llarg de la propera setmana es mantindran converses amb totes les entitats afectades amb l'objectiu d’unificar criteris. 

• Riscos – Plans de protecció civil:
  

  • Protecció Civil elabora cartografia per al seguiment dels municipis que disposen de certs plans de protecció (municipals). Addicionalment, alguns ens locals generen cartografia específica relacionada amb els seus plans de protecció. Es proposa que la descripció inclogui ambdós tipus de geoinformació de protecció civil.

  • La Diputació de Barcelona passarà la descripció de la informació generada pels ajuntaments.

• Riscos – Referència a plans de protecció civil de la Generalitat:
  

  • Si bé pot canviar la seva denominació, es considera adient incloure referències als plans de protecció civil de la Generalitat, atesa la seva rellevància i, en alguns casos, popularitat (NEUCAT, etc.)

  • La DG de Protecció Civil passarà la denominació actual dels plans. 

• Zones subjectes a ordenació... – Catàleg del paisatge – Unitats del paisatge:
  

  • Si bé ja s’ha comentat amb l’Observatori del paisatge, es tractarà en properes sessions.

• Parcel·lari municipal:
  

  • Si bé pot portar a confusió als usuaris (principalment el mot “parcel·la”), és geoinformació que actualment generen i publiquen diversos ens locals (com ara l’Aj. de BCN), i que utilitzen diverses administracions per salvar les discrepàncies (principalment geomètriques) que presenta la cartografia cadastral respecte de la cartografia topogràfica 1:1 000, sempre indicant i tenint en compte que no és informació legal sinó només de treball.

  • Atesa la necessitat expressada per part de diferents administracions al respecte, es considera oportú afegir-la, si bé de tal manera que no confongui als usuaris. A aquest efecte:
    

    • S’inclourà dins d’un conjunt PCC, com podria ser planejament urbanístic (és a dir, no es crearà un d’específic).

    • L’Aj. de BCN, l’AMB, la DIBA i l’ICGC intentaran proporcionar un nom i descripció adequats (i que evitin el mot “parcel·la”).

  • En relació amb aquest tema, l’ICGC està en contacte amb la DG del Cadastre per intentar fer coincidents les geometries, si bé el Cadastre té certes dependències que semblen complexes de resoldre.

• Edificis:
  

  • Si bé forma part del referencial topogràfic, es considera oportú afegir aquesta geoinformació com a conjunt específic al PCC, ja que INSPIRE hi dedica un tema, es consideren 3D, es contemplen certs elements constructius (com ara torres elèctriques) i pot tenir relació amb BIM. És a dir, tenen prou entitat.

  • S’ampliarà la descripció del conjunt d’informació.

4. Temes generals

• El PCC citava l’Administració General de l’Estat com a responsable (únic o compartit) de certs conjunts de geoinformació. Aquells en què la competència o propietat dels elements a què fa referència la geoinformació sigui de l’Estat, però on la geoinformació corresponent la proporcionen entitats catalanes, no constarà l’Administració General de l’Estat com a responsable.
  

  • Seccions censals: A partir d’informació proporcionada per ens locals, l’ICGC i l’IDESCAT generen una geoinformació de seccions censals diferent a l’elaborada per l’INE, ja que aquesta última presenta certes deficiències. En conseqüència, les entitats responsables de les seccions censals a Catalunya (optimitzades respecte les de l’INE), són els ens locals, l’IDESCAT i l’ICGC.

• Hi ha identificadors únics en singular i en plural. Es considera òptim homogeneïtzar-ho. L’ICGC se n’encarregarà.

• Atesa la maduresa dels conjunts de geoinformació del PCC, ja es considera oportú utilitzar “Periodicitat d’actualització” en lloc de “Periodicitat màxima aconsellable”.

• L’ICGC fa un resum general de les modificacions aplicades al PCC:
  

  • Eliminació de 2 conjunts de geoinformació com a tal (poden passar a formar part d’altres conjunts):
    

    • Plans de gestió de les dejeccions ramaderes

    • Mapes de vegetació

  • Addició de 6 conjunts de geoinformació específics:
    

    • Regions biogeogràfiques

    • Models de qualitat d’habitats d’espècies de fauna i flora

    • Censos d’activitat municipals

    • Factors de canvi ambientals

    • Tipus fons marins

    • Característiques físiques i químiques del mar, a confirmar amb l’ACA

  • La resta són modificacions menors: principalment millores en les descripcions, algun canvi de tipus d’accés (publicable, etc.), actualització d’entitats responsables, etc.

5. Properes accions

• 10/06/2020: Data límit per a tancar els temes que han quedat pendents en la reunió i alguns altres específics (no transversals).
  

  • Si hi ha comentaris, es poden introduir en l’espai de col·laboració, o enviar per correu, etc.

• 10/06/2020 - 19/06/2020: Revisió del text del Decret.
  

  • El tractament dels conjunts de geoinformació històrics ja es recull en l’actual PCC.

  • Sobre l’obligació d'utilitzar cartografia oficial per part d’empreses privades:
    

    • Pot ser contraproduent afegir una major obligatorietat al Decret, ja que pot frenar la tramitació de la revisió del PCC per impugnacions, etc. Es pot consultar al servei jurídic del DTES però és més prudent tractar-ho directament amb les empreses en qüestió i intentar trobar la millor solució per la via de la col·laboració.

    • En relació amb això, es comenta que diverses administracions catalanes publiquen visors i grafismes sense utilitzar cartografia oficial, i que potser caldria començar per aquí.

    • En certs tràmits, aquesta obligació ve regulada per la normativa específica, tal com passa amb la Llei d'urbanisme.

  • La convergència del parcel·lari cadastral i la cartografia topogràfica 1:1 000, es considera que s’ha de tractar mitjançant la col·laboració entre administracions.

• 28/06/2020: Data prevista de finalització dels estudis complementaris i dels treballs de la CT1 per al nou PCC.

• 15/07/2020: Data prevista d'aprovació de la proposta per part del Consell Rector ICGC.

• 16-17/07/2020: Data prevista d'aprovació de la proposta per part de la C4.

6. Torn obert de paraules

El Director de l’ICGC destaca la importància del PCC i agraeix la participació i l’esforç realitzat per a aconseguir-lo. També comenta que l’ICGC encararà la generació de geoinformació de forma sostenible (nous sensors, cartografia per a estudis mediambientals, etc.) i que caldrà mantenir la col·laboració entre entitats.