Figura 1: A partir de les observacions en superfície es poden construir talls geològics per extrapolació directa d'aquestes. La interpretació geològica del paisatge proporciona tot sovint prou informació per a construir un tall geològic, especialment en els engorjats. La figura mostra l'extensió en el subsòl i per damunt de la superfície topogràfica d'un tram calcari i de les roques que afloren per sota i per damunt d'aquest. L'abast en fondària és relativament limitat.
Foto 1: La recuperació de testimoni continu en els sondatges permet conèixer de primera mà la constitució i el gruix de les unitats rocoses en el subsòl.
Figura 2: Aquestes figures mostren esquemàticament els “estils estructurals” més comuns. a) planar horitzontal o amb els estrats poc inclinats, b) plecs, c) falles normals, extensives, d) encavalcaments, falles contractives e) plecs amb clivatge associat. Tot sovint en una mateixa zona es reconeixen diversos “estils estructurals”, com ara estructures de plegament en el substrat al qual se superposen materials sedimentaris amb estructura planar i tot el conjunt pot trobar-se afectat per falles extensives (f).
Figura 3: Les tècniques geofísiques proporcionen informació sobre les propietats físiques de les roques en el subsòl. La figura mostra un perfil sísmic (a) en el qual s'observen els que s'anomenen reflectors: aquests són la resposta a les ones sísmiques d'horitzons que les reflecteixen. Proporciona una imatge similar a la d'una ecografia clínica. L'escala vertical dels perfils sísmics es refereix al temps que tarden les ones sísmiques a anar des d'una font d'emissió situada en la superfície del terreny, fins a un horitzó que les reflecteix i tornar per a ser enregistrades per un receptor; el temps d'aquesta escala vertical, graduada en mil·lisegons, és doncs un temps de doble recorregut (two way traveltime, TWT, en la seva denominació anglesa). Per a poder transformar l'escala vertical en TWT de les ones sísmiques a una escala vertical en metres cal conèixer la densitat del medi pel qual van les ones i la velocitat amb què es desplacen. Per determinar aquests paràmetres s'utilitzen altres tècniques geofísiques, generalment sísmica de refracció o gravimetria, recolzades, sempre que és possible, en dades de sondatges. El dibuix de línies (b) (line drawing) identifica els reflectors que s'observen en els perfils sísmics i mostra l'arranjament de les formacions rocoses en el subsòl. Finalment es construeix el perfil interpretat (c).
Figura 4: L'extrapolació de les dades, tant de superfície, com de subsòl, és limitada per l'estil estructural; la figura il·lustra models geomètrics de falles extensives (a) i contractives (b).
Figura 5:
Aquest, en concret, mostra els travertins i els fangs carbonàtics de l'Estany de Banyoles (Mapa geològic de Catalunya 1:25.000).
Figura 6: Tall geològic d'un projecte d'obra subterrània en subsòl urbà. L'escala vertical i en conseqüència l'alçada de tots els objectes és exagerada verticalment.