1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior (#28)

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l’acta de la sessió anterior (#28).

2. Experiència de l'ICGC en la implementació de l'RTL

L’ICGC resumeix la seva experiència en la implementació de l’RTL (Referencial Topogràfic Local):

• Calen diverses iteracions amb els proveïdors per a acomplir els requeriments establerts.
• S’han recollit possibles refinaments per a una v1.1 de l’RTL (no s’han incorporat encara).
• S’ha treballat amb el Geopackage com a format d’intercanvi i de distribució, amb l’estructura original d’atributs en el primer cas i simplificat en el segon, i també amb formats CAD per a la seva distribució (DGN, DWG).
• Addicionalment s’ha provat el format IFC per a BIM i, en relació amb aquest, cal veure si l’MDT es genera a partir del mateix RTL (breaklines, etc.) i/o si s’utilitzen alternatives com el lidar. S’ha aprofitat l’experiència de l’AMB al respecte.
• En l’estructura i simbologia de les dades per a la seva distribució s’ha cercat l’aproximació de l’RTT (Referencial Topogràfic Territorial) i l’RTL, facilitant-ne així una utilització i visualització homogènia, així com la combinació de capes entre ambdós conjunts d’informació. Això ha implicat un esforç important de poligonació i completesa.
• S’han associat les parcel·les cadastrals i, principalment de forma manual, s’han incorporat les mitgeres (del Cadastre) que no s’han detectat per fotointerpretació. Aquestes es classifiquen com a provinents del Cadastre.
  • Finalment hauria d’haver una capa d’edificis coherent amb el Cadastre.

Es fan les següents consideracions:

• L’AMB troba a faltar més detalls de l’experiència de l’ICGC (metodologia, problemes concrets, costos, satisfacció de les especificacions) i proposa fer una reunió del GT d’Especificacions on l’ICGC els presenti.
• L’AMB observa que, vista l’aproximació de l’RTT i l’RTL, algunes capes del primer es podrien obtenir per generalització del segon. L’ICGC confirma que aquest és un dels objectius.
• L’AMB demana una mostra d’RTL per intentar generar el format IFC.
• Atesa una consulta al respecte de l’Aj. de Sant Cugat del Vallès, l’ICGC i l’AMB expliquen que el format IFC està adreçat al BIM (Building Information Modeling), el qual no és un format sinó una manera de treballar del sector de la construcció i que, per aquest motiu, l’IFC no és compatible amb tot el programari de BIM, si bé és el més estès i obert.
  • L’objectiu de generar aquest format és poder incloure cartografia de referència/context en els projectes BIM i, de pas, traspassar la llarga experiència en geoinformació (qualitat, estàndards, etc.) a aquest àmbit.
  • L’AMB participa en un Grup de treball per normalitzar l’IFC, treballant amb arquitectes i professionals d’altres sectors.

3. Ajuntament de Tarragona: explotació de dades mobile per a la gestió municipal

• Les dades provenen del programa de cartografia urbana 3D de Catalunya impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat i l’ICGC.
• L’Aj. de Tarragona va fer difusió interna de l’eina de carrers 3D (visualització de dades, mesura de distàncies...) publicada per l’ICGC, per al seu màxim aprofitament, i tothom va expressar molt interès. Més concretament, mitjançant un formulari va demanar els possibles usos que podria tenir aquesta informació en cadascun de les àrees de l’Ajuntament.
• Els principals casos d’ús que es van detectar van ser la realització i manteniment d’inventaris (mobiliari, cablejat, arbrat...) i la integració amb altres dades. També es van recollir algunes observacions i possibles millores, com ara l’exportació de dades, una major classificació dels punts, ampliació de l’eina de perfils i la depuració d’elements dinàmics (vehicles, persones, etc.). Addicionalment proposa ampliar la captació de dades a les platges, a carreteres transferides, noves urbanitzacions i altres zones.

Es fan les següents consideracions:

• L’ICGC agraeix l’anàlisi feta per l’Aj. de Tarragona, la qual demostra que les dades mobile van més enllà de la cartografia. Pel que fa a les millores proposades, s’intentaran implementar aquelles que es considerin d’ús general.
• L’Aj. de Sant Cugat del Vallès pregunta si s’ha intentat fer algun inventari a partir d’aquestes dades, tenint en compte que és el principal ús i que, d’altra banda, a hores d’ara és una tasca complexa (fins que no s’automatitzi).
  • L’Aj. de Tarragona respon que no ha pogut perquè no té recursos per fer-ho però comenta que l’empresa Infraplan du a terme projectes d’aquest tipus amb intel·ligència artificial (IA).
  • L’Aj. de Barcelona explica que va fer una prova pilot d’aquest tipus amb l’empresa Cyclomedia, també amb IA i amb bases de dades (models) d’altres països, i que es van obtenir bons resultats, els quals milloren encara més si s’introdueixen models propis en els algoritmes. Bàsicament es detecten fanals, senyalització horitzontal i vertical, papereres, voreres, zones de terrasses i de guals... Fins i tot hi ha exemples de detecció d’espècies vegetals, si bé calen sensors addicionals en la captació.
  • S’afirma que, en alguns països, la tecnologia per fer inventaris a partir de dades mobile (mitjançant IA) ja comença a ser madura, i es preveu superar el 98% d’encert si s’entrenen els algoritmes existents amb models propis d’elements. En relació amb això, l’ICGC mostra algunes fusions de dades entre altres proves que facilitarien aquestes tasques.
  • L’Aj. de Barcelona valora la immediatesa de les dades, la seva freqüència de captació i la seva diversitat (punts, imatges, etc.), més encara respecte dels vols. De fet, ja considera un gran avenç poder consultar les dades més enllà de fer l’inventari. D’altra banda, troba que la principal dificultat serà adaptar els sistemes existents en cada organisme, especialment pel volum de dades. Com a possible solució, l’ICGC proposa establir mecanismes comuns.

4. Aportació d'informació per part dels membres de la Comissió sobre xarxes de vies ciclables

L’ICGC recorda que ja es va exposar la necessitat fa un temps, en tant que és informació cada vegada més estesa i utilitzada (índexs de mobilitat urbana, etc.), però no s’ha dut a terme cap acció. A proposta de l’ICGC, la CT acorda que, en la propera sessió, cada organisme exposi el seu cas al respecte (coneixements, dades disponibles, necessitats, etc.) mitjançant presentacions d’un màxim de 10 minuts.

• L’Aj. de Sant Cugat del Vallès avança que la casuística és molt diversa i proposa fer una llista de casos de recorreguts ciclables, on potser caldrà tenir en compte l’eix, l’ample, la pavimentació.
• L’Aj. de Barcelona ho considera més aviat un tema de mobilitat però l’ICGC expressa que cal tractar-ho com a xarxes de transport. D’altra banda, es podrien convidar experts en mobilitat.
• L’Aj. de Reus avança el visor de mobilitat en bicicleta de què disposa i altres organismes també expressen la disponibilitat d’informació sobre el tema (AMB, Aj. de Barcelona, Diputació de Barcelona, Aj. de Sabadell i Aj. de l’Hospitalet de Llobregat).

5. Planificació de treballs

La CT acorda fer la propera sessió al març (2024), on es tractarien els següents temes:

• Revisió del model RTL en base a l’experiència adquirida.
• Nous formats de distribució: IFC
• Actualització de la cartografia a partir de fonts no embarcades en avions: lidar aeri, mobile mapping, projectes.
• Nou conjunt d’informació geogràfica: xarxa de vies ciclables.

6. Torn obert de paraules:

L’Aj. de Reus considera tot un repte que els diversos departaments dels ens locals puguin utilitzar les dades Mobile, si ja la cartografia els costa.