De la mateixa manera que les corbes de nivell d’un mapa topogràfic uneixen punts de la mateixa altitud, les línies isòbates uneixen punts de la mateixa fondària sota la superfície de l’aigua. Es tracta d’una representació gràfica que permet identificar visualment zones del fons marí amb major o menor pendent i la presència de muntanyes, depressions, tàlvegs i esperons submarins.

Els mapes d’isòbates són la informació de base de les cartes marítimes. El Mapa d’isòbates que es publica, no te els elements necessaris per a ser utilitzat per a la navegació marítima.  S’ha obtingut a partir del model topobatimètric i  representa la mateixa informació però expressada utilitzant les isòbates o línies que uneixen punts de la mateixa profunditat per poder analitzar aquesta informació en un format vector. 

Tots els productes derivats de la batimetria de la costa catalana es distribueixen en forma de mosaics sense subdivisió per fulls. 

El sistema de coordenades adoptat és l’oficial a Catalunya: sistema de referència ETRS89 i cotes ortomètriques emprant el model de geoide EGM08D595. 

Els mapes d’isòbates es distribueixen com un únic conjunt de dades vectorials en diferents formats (ESRI Shapefile i OGC GeoPackage).

L’equidistància de les isòbates és de 1 m. Cada element de isòbata conté un atribut “COTA” amb la cota associada a la isòbata en metres. S’inclouen estils de renderització ressaltant corbes mestres amb interval de 10 m.

Imatge

Geoinformació subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons.    Més informació